L’Ajuntament de VNG, l’equip de salvament, la Policia Local i Protecció Civil, tots ells amb el suport del cap de policia d’Amity Island, han consensuat la decisió d’aixecar la prohibició de bany a les platges vilanovines.
El cap de policia d’Amity Island, Martí Brody, va ser rebut ahir a l’ajuntament de la ciutat. Aquest va venir en caràcter d’urgència des de la costa oest d’EEUU per donar suport, a l’equip de salvament i la Policia local, davant l’amenaça d’un tauró a les platges de la ciutat.
Els fets es remunten al dimecres 26 d’agost de 2009 quan, dos banyistes i un membre de l’equip de salvament, detecten la presència d’un animal marí. Aquests van descartar que fos la Balena Elena, ja que en aquells moments estava estiuejant fora de la comarca; i va ser aleshores quan van comunicar-ho a les autoritats pertinents.
Aquestes, davant el temor que Vilanova es convertís en Matawan 2 (*), van decidir prohibir preventivament el bany a la costa del Garraf, i demanar el suport experimentat del cap de policia Martí Brody.
Protecció Civil i l’Equip de Salvament van tenir, durant tot el matí, al Sr. Brody assegut al costat de la Pasifae, amb una sombrilla i un cubell de mojitos.
Es creu que el presumpte tauró, en veure’l, va fugir amb “la cua entre les aletes” de les platges vilanovines i no hi tornarà mai més; com el Moro Manani.
D’aquesta manera, després de que l’equip de salvament no tornès a apreciar cap “presència marina”, van aixecar la prohibició de bany, deixant onejar de nou la bandera verda (**). A més, durant tot el dia, efectius de salvament seguiran navegant per la costa vilanovina, amb una fotografia de Martí Brody a mida real, com a mesura de control.
---------
(*) L’11 i 12 de juliol de 1916, al poblat rural de Matawan, Nou Jersei, EE. UU., van ocórrer alguns dels atacs de tauró més estranys dels que es tingui notícia. 4 persones van ser atacades, i 2 d'elles van morir, a causa d'un o diversos taurons que es van endinsar pel riu Matawan fins a arribar al poblat del mateix nom, situat a 25 km de la desembocadura del riu, en la Badia Raritan. Més informació
(**) Si desconeixeu el significat de l’oneig de la bandera verda, podeu consultar nou plànol de les platges de la ciutat que l’ajuntament va editar a inicis d’aquest estiu. (aquí)